Als següents dos seminaris, l’Ignasi ens va deixar aquest temps lliure per
a que els grups comencéssim a planejar la nostra performance: distribuir l’espai,
com ho farem i ho enfocarem, etc. La nostra idea va arribar ràpid, amb una
pluja d’idees vam acabar escollint que l’actuació que volem fer aniria enfocada
a una parodia còmica, i que faria riure molt al públic, o aquesta era la
intenció.
Ens sentíem molt il·lusionats i amb ganes de començar a distribuir les
diferents escenes. Ja teníem el tema triat, ara necessitàvem posar-nos per
feina, treballant els diferents papers que teníem cadascú de nosaltres i acabar
de perfeccionar el fil argumental de l’obra.
Finalment, una vegada estava tot clar, era hora de d’assajar. Per això, vam
anar al següent seminari, aprofitant que havíem demanat hora per poder
utilitzar l’aula i tenir clar els espais que utilitzaríem. Les sensacions eren
prou bones, teníem clar la història però, aconseguiríem l’objectiu proposat? Fer
riure al públic. Com l’Ignasi estava per l’aula mentre ho assajàvem, ens va
aconsellar que, si volíem que no paressin de riure els nostres companys, ens havíem
de ficar molt al nostre paper, que la nostra cara fos la nostra expressió i l’etiqueta
del tipus de personatge que volíem interpretar. Així ho vam fer, ara estàvem més
motivats que mai, ho teníem tot quasi bé preparat, només faltaven assajos i més
assajos.
Tot i que la universitat no ens va facilitar aules per poder assajar, no va
ser obstacle per nosaltres i vam aprofitar qualsevol racó de les proximitats
del campus. No era el mateix, però almenys podíem practicar-ho.
Ja s’apropava el moment de l’actuació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada