Havia arribat el
dia, tocaven fer les performances. Quins nervis, i quines ganes d’estar fent-la
i veure com riuen els nostres companys!
En general, em
vaig quedar molt, però molt sorprès amb TOTES les actuacions, van ser totes de
gran nivell! Ombres xineses, parodies sobre política, coreografies,
representacions d’amor, expressió corporal... quina qualitat! No sabria dir
quina va ser la que més em va agradar. M’esperava que tots tinguéssim més
errades de representació pels nervis, però al contrari, es va notar que tots
ens ho vam treballar molt. Tots els grups ens vam posar al nostre paper i ho
vam donar-ho tot!
Com va dir l’Ignasi,
és molt important fer activitats d’aquest estil a les escoles, on els alumnes siguin els màxims
creadors de les seves actuacions, on ells tinguin el paper important i puguin
decidir entre tots que fer i com fer-ho, consensuar-ho, discutir, reflexionar,
etc, per finalment gaudir realitzant les actuacions que tant hem treballat
tots!
Respecte a les
sensacions sobre la nostra performance, van ser molt bones, tots els membres
del grup vam sortir de l’aula dient que ens havia sortit molt bé. Havíem
aconseguit el que l’Ignasi ens havia esmentat la setmana anterior per millorar-la:
emfatitzar molt més els diferents personatges de la nostra parodia, i així ho
vam fer. És una sensació brutal el veure que fas riure a la gent i saber que s’ho
està passant pipa!
Tot i que al
principi quan ens va dir que havíem de crear una performance no estava prou
convençut, ara estic més que segur que m’encantaria seguint fent activitats com
aquestes.
Finalment, totes
les actuacions van acabar, i la reflexió final que ens va fer el professor ens
va fer adornar-os en primera persona del
que ens ha estat demanant a cada classe de magistral: crear, hem de fer petits
canvis, hem de fer passos endavant si volem millorar com a futurs mestres, i el
més important, hem de gaudir fent el que volem.
Moltes gràcies
per la vostra atenció, ens veiem aviat!
